Arches National Park, primera part

De bon matí ens hem llevat inconscients de la passejadeta que ens quedava fins la nostra destinació, el poble de Moab i el parc nacional d'Arches, ambdós a l'estat de Utah. Comptàvem amb que seria un bon tros de carretera, perquè tot i que queda més o menys en línia vertical amb Green River, Wyoming (que és on hem dormit) no hi ha cap camí que segueixi aquesta línia; així que sabíem que tocaria o bé atansar-nos a Salt Lake City o bé atravessar un tros de l'estat de Colorado. Finalment hem optat per la segona opció, han estat unes 330 milles (530 km), havent sortit a les vuit i mitja i arribant a Moab gairebé a les dues. Només arribar hem anat a buscar un càmping on plantar la tenda, perquè al parc només n'hi ha un de ben petit i suposàvem que estaria ple.

El parc d'Arches és una extensió de 310 quilòmetres quadrats de muntanyes de roca argilosa, que a través de l'erosió han anat evolucionant en el que es coneix com roques balancejades, parets llises i enormes o el fenomen que dóna nom al parc: arcs de pedra impressionants.

Després de plantar la tenda i dinar hem anat sense més retard al parc nacional, el que més m'ha agradat fins ara, amb el de Yosemite seguint-lo de prop. Ens hem deixat part del recinte per veure demà al matí, però el que hem pogut veure aquesta tarda ben bé ha valgut la pena. Només arribar hem caminat una milla pel camí anomenat Park Avenue (com el carrer de New York City), on ja ens hem pogut fer una idea del que ens trobaríem. El camí, d'una milla entre anar i tornar, transcorre per una espècie de petita vall entre gegantines parets de roca llises i pilars de la mateixa matèria, que es subjecten impassibles davant l'imparable efecte de l'erosió.

Tot seguit hem donat un tomb amb cotxe per alguns dels llocs accessibles del parc, veient-ho tot bastant ràpid perquè hi podem tornar demà al matí i perquè volíem anar al Delicate Arch (arc delicat, el més famós del parc) a veure la posta de Sol. Així doncs, han passat per davant nostre il·lustres estampes com l'Elephant Parade (desfilada d'elefants, roques en forma d'aquests paquiderms), la Balanced Rock (roca balancejada, una roca de la mida de tres autobusos que se subjecta damunt d'un prim pilar de pedra) i altres capricioses i espectaculars formacions geològiques.

Cap a dos quarts de sis hem anat tirant al peu del camí cap al Delicate Arch, perquè no és que sigui un camí de roses precisament. És un caminet que té una longitud de tres quilòmetres i desnivells considerables en alguns trams, sota un Sol de justícia i amb tot de turistes que es dirigien cap a la mateixa destinació. No obstant això, l'arc bé es val la patejada, donat que jeu al costat d'un cim amb un forat bastant gran al mig i ofereix unes vistes espectaculars de gran part del recinte del parc.

La posta de Sol ha estat increïble, imprimint colors groguencs i vermellosos a la ja de per sí marronosa roca de l'arc. Tot i això, grups de turistes francesos, japonesos i també americans han estat tocant els nassos i posant-se sota l'arc per fer-se fotos incomprensibles, perquè comparant el tamany de l'arc amb ells semblaven formiguetes. A l'inici del camí un cartell demanava als que s'atansessin fins dalt de l'arc que fossin solidaris amb les altres persones que haguessin fet tota la via fins allà dalt i no fossin porcs dels arcs (arch hogs), amb una il·lustrativa foto de dos persones jaient en butaques just als peus de l'arc. No obstant això, es veu que el món n'està ple, de porcs; i primer amb els crits d'uns pocs, i després amb les esbroncades col·lectives, hem aconseguit dissuadir-los de contaminar la vista. Tot i que a mi m'hagués agradat que hi hagués algun moment de silenci pur, amb això ja n'hi havia per estar content.

Després de fer tot el camí de baixada de nou, anar a comprar el sopar i sopar, ja estem preparats per entrar a la tenda i dormir, aquest cop esperem que sense passar massa fred donades les latituds més septentrionals en les que ens trobem. Demà hi tornarem per fer el camí del Devil's Garden i veure uns quants arcs més, i posar rumb cap al parc nacional de Canyonlands. Bona nit!