Hit the road!

Aquest matí ha estat l'acomiadament definitiu entre nosaltres i la ciutat de Nova York, que almenys pel que fa a mi, espero que sigui un "fins després" més que un "adéu". Hem fet l'últim esmorzar a la carreta de davant el metro i ha començat una prova maratoniana consistent en agafar el metro i fer dos transbordaments (amb tot l'equipatge al damunt) fins la seu de National-Alamo, l'empresa del lloguer del cotxe, a la 31st. Tota una proesa, donat que era dilluns a primera hora i el subway semblava el metro de Tòquio en hora punta de la quantitat de gent que hi anava.

Un cop hem arribat al lloguer de cotxes, hem fet la paperassa i ens han donat el nostre auto: un Pontiac G6. En principi havíem reservat un Chevrolet Cobalt, però es veu que els cotxes petits tenen més sortida per lloguers a curt termini, amb la qual cosa acaben per donar-te'n un de més gros al mateix preu. És més o menys com aquest, però de color vermell:

Acomodats al cotxe i amb l'equipatge al maleter, hem posat direcció al Lincoln Tunnel per agafar la New Jersey Turnpike i fer l'últim cop d'ull a l'skyline de Manhattan. Després de passar el peatge de rigor i passar-nos la sortida que tocava, hem agafat la carretera 1 (la mateixa que acaba a la costa de Florida) que ens ha portat fins a Philadelphia. Destacar que la carretera equivaldria al que a Espanya es coneix com a carretera nacional, tot i que si ens posem a comparar, les del nostre país són camins de cabres.

Una vegada a Philadelphia, on hem entrat a la una del migdia sense més complicacions ni pèrdues, hem deixat el cotxe en un pàrquing i ens hem disposat a merodejar pel centre històric de la ciutat. Hem dinat al Terminal Market, un mercat enorme ple de restaurants (llunyanament equiparable a la Boqueria, majoritàriament per l'absència de turistes) on els Amish de Lancaster County tenen parades amb àpats preparats a partir de les seves collites. Malauradament, les parades dels Amish només obren de dimecres a dissabte, però com que demà anirem a casa seva mateix, ens hem menjat sense cap tipus de problema (ans al contrari) un cheesesteak, un entrepà de bistec de vedella amb formatge i ceba típic de Philly. Per preparar-lo, s'agafa un bistec, es talla en quatre llesques finíssimes amb una talladora d'embotits de les de tota la vida, es fan a la planxa amb el formatge i la ceba i s'emboteix dins un panet. Estava de muerte!

Seguint amb la visita per la ciutat de l'amor fraternal (del grec, philos + adelphos), hem visitat la part històrica. La Carpenter's House, lloc on van començar a tramar-se les conspiracions contra Anglaterra, les cases on es va redactar i signar la Declaració de la Independència dels Estats Units, la Campana de la Llibertat, la tomba de Benjamin Franklin, i poca cosa més que hi ha per veure a Philadelphia. Excepte nosaltres i una parella que parlava espanyol, la resta de turistes que hem vist eren dels Estats Units, i no és que la seva presència predominés per damunt de la de locals; fet que s'agraeix després de venir d'un lloc amb tanta presència turística (i espanyola) com New York.

Cap a les quatre hem tornat a agafar el cotxe per desplaçar-nos als peus del Philadelphia Arts Museum, on hi havia un monument impressionant en memòria de George Washington; i on es va rodar una de les escenes més mítiques de la filmografia d'en Sylvester Stallone: l'escena en què en Rocky Balboa du a terme la seva preparació física corrent pels carrers de Philadelphia, pujant les escales del museu i saltant d'alegria quan hi arriba a dalt. Jo ho he intentat imitar, ja veureu el vídeo, gràcies a Déu no m'assemblo al Stallone però ha quedat bastant divertit.

Un cop hem fet el Rocky, ens hem dirigit cap a Lancaster County per la carretera 30. Hem atravessat els suburbis més decrèpits de Philadelphia, ple de cases baixes mig derruïdes, indigents, i com era d'esperar, habitat en la seva major part per persones de la comunitat afro-americana; i pels quals corria un tramvia que com a molt aviat era dels anys quaranta. Ens ha costat bastanta estona sortir de l'àrea metropolitana, donat que cada dos per tres hi havia semàfors o havíem de parar perquè un cotxe que teníem davant girava; però al final hem arribat a la línia divisòria entre els comptats de Chester i Lancaster quan queia el sol, cap a dos quarts de vuit. Hem vist els primers Amish, un d'ells amb el típic carro i un altre amb una espècie de patinet més modernillo, i ens hem disposat a buscar una habitació en un motel.

El tema dels motels està bastant bé, sobretot si ets previsor i t'has fet amb un exemplar de la Room$aver, una revista que es publica a tot el país amb edicions per a cada estat que té cupons de descomptes per als hotels de carretera. Nosaltres l'hem agafat en un centre d'informació abans d'arribar a Philadelphia, i d'aquesta manera, ens hem estalviat uns bons trenta dòlars per una habitació amb dos llits dobles, wi-fi, frigorífic; i altres comoditats de l'hotel, com piscina coberta o esmorzar continental inclòs. El preu final ha estat de 61$, taxes incloses, que comparats amb els 72 que ens constava la cel·la de NYC feia que semblessin encara més una broma de mal gust. Aquí es nota que tot és molt més barat, des de coses tan bàsiques pel turista com l'allotjament fins un producte tan prescindible com el tabac (paquet de Marlboro: NYC = 8$, Lancaster = 3,80$).

Demà ens disposem a fer el turista pels caminets, granges i altres llocs on ens rebin del comtat de Lancaster; a veure com s'ho munten els Amish per viure com fa uns quants segles enrere vivien. Espero tenir accés a internet per poder-vos-ho explicar!