New York, New York (III: Singin' in the rain)

Un dia més ens hem llençat a formiguejar pels carrers de Gotham, encara amb seqüeles de les maratonianes patejades dels dos dies anteriors. Després d'esmorzar el mateix a la mateixa carreta (tot i que avui un ice coffee ha estat agraït per les nostres papil·les abrasades) hem posat rumb sense més dilació a la Columbia University.

He de reconèixer que les universitats catalanes que conec, tot i que deixen alguna cosa que desitjar, són bastant competents. Ara, després de veure la universitat de Columbia, passejar pel seu campus, veure els edificis, els estudiants, les instal·lacions... sentia entre vergonya i envegeta. M'ha fet bastanta il·lusió passejar per davant de l'edifici de la facultat de periodisme, fundada pel Joseph Pulitzer. Tots els periodistes i estudiants hauríem de sentir-la com la nostra alma mater, donat que va ser la primera escola de periodisme de la història. La llàstima és que era dissabte i les portes de tot arreu estaven tancades, i tot i que es veien estudiants ressacosos passejant pel campus l'ambient era bastant apagadot. La Low Library, la capella de St Paul i els bancs i escultures (com la del pensador de Rodin davant la facultat de filosofia, o l'alma mater situada als peus de la biblioteca) dispersats pel recinte són altres llocs destacats, encara que en general tot el campus és amazing.

A continuació hem baixat per Morningside Drive, vorejant el parc que porta el mateix nom i des del que hem pogut veure la catedral de St. John the Divine. M'ha sobtat bastant trobar-me amb una catedral enorme d'estils entre romànic bizantí i gòtic enmig de l'Uptown d'una ciutat que té pocs segles d'història; i quan dic enorme no exagero, la van començar a construir el 1892 i encara no l'han acabat (tot i que ha patit aturades per les guerres mundials i la van restaurant mentre l'acaben), i la superfície de la parcel·la ocupa uns 40.000 metres quadrats. No res, una ermiteta.

Seguint Morningside Dr. avall hem arribat al Central Park de nou, on hem acabat de veure el que ahir ens vam deixar per avui, com els llacs Harlem Meer, The Pool i el Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir, una inverosímil massa d'aigua que ocupa gairebé tot l'ample del parc dedicada a la Jackie, la vídua d'en John Fitzgerald i ajuntada amb l'Ari Onassis. Després hem pogut veure altres llocs coneguts com el Great Lawn, una esplanada de gespa bastant gran que segur heu vist mil cop en pel·lícules o a la televisió; la Cleopatra's Needle (un obelisc importat d'Egipte) o el Metropolitan Museum of Art. Només comentar a mode d'anècdota que no paràvem de veure gent que corria, cosa que ja ens esperàvem trobar, però que ens ha extranyat de bon principi per la quantitat de persones que hi havia corrent pel parc, algunes d'elles amb dorsals i tot. I és que avui es corria una cursa de quatre milles pel parc en el marc dels Fitness Mind, Body and Spirit Games de la ciutat.

Dins del nostre recorregut pel Central Park ens hem desviat un momentet per veure el museu Guggenheim. Un edifici maquíssim, que tot i trobar-se en reformes ja es trobava alliberat de les bastides que fa poc ocultaven la seva impol·luta i inconfusible façana. Tot i les crítiques que en el seu dia va rebre, per trencar amb la línia d'edificis-caixa-de-sabates típics de l'Upper East Side; o per eclipsar les obres d'art que alberga dins seu, la veritat és que és un lloc fascinant amb el seu color blanc immaculat, les seves formes cilíndriques i la seva rampa espiral, culminada amb una cúpula espectacular. Mentre estàvem dins ens han ofert un free tour al que hem accedit massa ràpid, abans i tot de parar-nos a pensar que ens farien comprar les entrades. Com que havíem de seguir rondant pel Central Park i després ens esperaven més coses, hem hagut de renunciar-hi per capbussar-nos als carrers de nou.

En acabar de Central Park ens hem relaxat una estoneta mentre el metro ens portava a Brooklyn, antigament una ciutat independent de Nova York fins a finals del segle XIX situada a l'oest de Long Island. Una passejada pel Borough Hall i la Cadman Plaza ens han conduït fins al Brooklyn Bridge, un altre de tants llocs mítics i immortals de la ciutat. L'hem creuat a peu, gaudint de les vistes del Downtown i el mateix Brooklyn, amb bona visibilitat tot i que el cel es posava cada cop més amenaçadorament ennuvolat.

Un cop de nou a Manhattan, hem dinat pels voltants del City Hall, i a partir d'aquí la tarda es pot resumir en quatre paraules.

Pluja. Vent. Hannah. Merda!

Holy fucking shit! No sé si era tormenta tropical o què era, però no ha parat de ploure des de les dues del migdia, ara i aquí són les 22 i encara plou.

Tot i que hem intentat que la pluja no ens espallés la tarda, la tormenta ha plantat cara i nosaltres hi hem hagut de batallar. El que volíem que fos una plàcida passejadeta per TriBeCa, el SoHo i el NoHo; s'ha convertit en una lluita oberta contra els elements, encara que el vent no era huracanat i la pluja no era torrencial, ambdós han fet abundant acte de presència. I allà érem nosaltres, pujant per Broadway atravessant els carrers que donen nom a aquests barris (Canal i Houston), traient el nas per les botiguetes, fent un cafè en un Starbucks (si no ho fem, és com si no haguéssim estat a NYC, n'hi ha a cada cantonada gairebé literalment) i caminant sota la pluja fins anar a parar a un lloc anomenat The Sports Authority, una botiga d'esports on hem comprat la tenda de campanya i el matalàs sobre el que dormirem quan acampem pels parcs de la part oest del país. Admeto, tot i el risc de poder semblar un paleto campechano, que si no fos perquè aquí és tot molt més barat, crec que hagués estat millor comprar-ho a l'Unipreus de Lleida, perquè la botiga la teníem clitxada d'Internet i a l'hora d'arribar-hi ens hem trobat que no tenien ni un quart de les coses que es veuen al web i els empleats eren bastant incompetents per dir-ho d'una forma suau.

Com que les condicions meteorològiques no eren les més apropiades i el cansament també s'ha sumat a la festa, hem agafat el subway en direcció a l'alberg, on després d'instal·lar-nos he sortit a comprar el sopar i unes begudes. L'Òscar s'ha quedat al hostel perquè, tot i la seva condició de viatger experimentat i curtit en mil batalles, una despistada la té tothom i no s'ha endut cap mena de protecció contra la pluja; i ha estat just llavors quan m'he hagut d'enfrontar amb la Hannah en tota la seva màxima expressió. M'he trobat, com diria en Forrest Gump, amb "rain that flew in sideways", o pluja que queia de cantó. Semblava més que fóssim al Vietnam que no al 95th Street de Nova York, i tot i portar la meva capelina que em cobreix fins als genolls, he arribat amb les vambes ben xopes i els pantalons amarats fins les natges.

Quan acabi de relatar l'activitat d'avui (és a dir, en breus minuts) em posaré a buscar informació per demà. En principi teníem el matí planejat amb la visita guiada de la mà d'un greeter, un ciutadà de Nova York que, voluntariament, ens ensenyaria Harlem i amb el que vam contactar a través de l'empresa sense ànim de lucre Big Apple Greeter. Malauradament, no ens havíem adonat que per comptes de donar-nos la visita per demà ens l'havien assignat per avui dia 6, i quan hem trucat al pobre home per preguntar-li quan volia quedar i ens ha dit que era avui m'he sentit com un complet babau. M'ha fet sentir malament perquè li hem fet perdre un matí sencer i hem causat que algú no pogués gaudir de la visita guiada.

Tot i això, demà ens disposem a assistir a la missa de l'Abyssinian Baptist Church de Harlem, a veure si tenim sort i podem veure una cerimònia genuïna amb càntics de gospel pel nostre compte. Després, en funció de com vagi el matí, suposo que visitarem els llocs més emblemàtics del barri, dinarem i com ha dit l'Òscar, "tocarem la guitarra", és a dir, anirem tranquilament passejant per la ciutat a un lloc on ens doni la gana i ens acomiadarem de Nova York amb un sopar com cal. Després de confirmar la missa, intentaré trobar algun lloc on anar a veure una actuació de jazz per acabar d'arrodonir la nostra estada a la ciutat que mai dorm. De moment, el pronòstic per demà és de temps majoritàriament assolellat i nit sense núvols, a veure si l'encerten i podem passar l'últim dia per Nova York sense haver de patir les inclemències del temps.

No voldria acabar l'entrada d'avui sense dedicar un petit espai del bloc a l'Esther, una col·lega i ex-companya amb qui vaig coincidir a la SER quan feia el pràcticum, que va perdre la vida el passat dimarts en un accident d'autobús mentre era de vacances a Kènia. Vaig assabentar-me'n mentre esperava per embarcar a l'avió a l'aeroport del Prat llegint La Vanguardia, disposat a iniciar les meves vacances, i no cal dir que em vaig quedar bastant tocat. Demà a les 12 serà el seu funeral i em sap terriblement greu no poder-hi assistir, perquè tot i haver coincidit poc temps amb ella era una persona amb molta força, passió i dedicació per la feina i un somriure envejable i encantador. Malauradament, als 25 anys d'edat la seva inesgotable energia s'ha apagat mentre gaudia de les seves vacances. Descansa en pau.

One by one
Only the Good die young
They're only flyin' too close to the sun
We'll remember -
Forever...