Campant per les Rocalloses

Després de la maratoniana etapa d'ahir, avui hem anat amb més calma en direcció cap als parcs nacionals del Grand Teton i de Yellowstone. El dia s'ha llevat frescot, i és que avui hem pogut notar que estem en latituds més altes i cotes més elevades, amb una temperatura màxima de 22ºC.

Hem sortit d'Idaho Falls de bon matí, i com que a Yosemite vam poder comprovar que als parcs nacionals abusen bastant amb els preus de la benzina, el primer que hem fet ha estat omplir el dipòsit fins dalt. Ens separaven unes cent milles de l'entrada sud del Grand Teton National Park, i pel camí hem entrat en un nou estat: Wyoming. Al cap d'una hora i mitja de conduir per enormes valls amb camps de conreu, pastures, pistes d'esquí i de descens; els cims abruptes de les Rocky Mountains s'han anat retallant al cel cada cop més a prop nostre.

El parc nacional del Grand Teton és una cadena de muntanyes afilades decorades per clapes de neu i glaceres, amb la muntanya que dóna el nom al parc com a punt més elevat (4.197 metres). Un parell de llacs i nombrosos i imponents pins acaben de conferir-li a aquest parc tota la seva bellesa i esplendor, tot i ser bastant petit comparat amb el seu veí del nord. Com a anècdota graciosa, el nom de Teton (pronunciat títon o tíron) ve d'un alpinista francès, que en veure les muntanyes per primer cop va anomenar-les "thétons", una paraula francesa que en català vindria a ser alguna cosa així com mugrons.

Deixant de banda l'anatomia, un cop hem sortit del Grand Teton pel nord hem anat a parar a la John D. Rockefeller Parkway, la carretera que comunica l'esmentat parc amb el de Yellowstone, un dels més grans (gairebé 900.000 hectàrees d'extensió i 230 km de carretera) i el primer en la història del país, declarat com a tal el 1872. Hi hem entrat pel sud, passant pel costat del llac Lewis, i fent cap directament a l'inquilí més famós del parc: el gèiser Old Faithful. No hem hagut d'esperar gaire per veure'n una erupció, un fenomen de la natura impressionant.

A més de l'Old Faithful, el parc compta amb altres gèisers, piscines d'aigües sulfuroses i mostres d'activitat volcànica; ja que el parc jeu damunt d'una caldera formada per enormes erupcions volcàniques alguns centenars de milers d'anys enrere. Gràcies a aquesta caldera es donen fenòmens tan capriciosos com les columnes de vapor dels gèisers, les fonts d'aigua bullint o les piscines de fang xipollejant .

L'altra gran atracció del parc és l'observació de la fauna: bisons, cérvols, ants, coiots, llops, óssos negres i óssos grizzly, ànecs, marmotes, esquirols... Tot i que nosaltres només ens hem topat amb algun ramat de bisons i algun que altre de cérvols, uns quants ànecs i els típics esquirols, demà hi tornarem i explorarem la resta del seu territori a veure si observem alguna espècie més. El dia no ha donat més de si i hem explorat aproximadament una quarta part del seu territori, que comprèn més o menys un terç del que resulta més atractiu pel turista.

Avui estem refugiats en un motel de prop de West Yellowstone, Montana (un altre estat al sac), perquè la previsió del temps donava una temperatura mínima de zero graus per a aquesta nit. Acampar era una opció, però donant un cop d'ull al nostre material, com ha dit l'Òscar "si avui acampem sortirem a les notícies", així que hem hagut de preguntar a quatre o cinc motels (bastant cars) i allunyar-nos unes set milles de la ciutat per trobar-ne algun de més econòmic, bastant més buit i gairebé igual de prestacions.

Demà, com ja he dit abans, acabarem el parc de Yellowstone i anirem cap al sud amb la vista posada al parc nacional d'Arches, a l'estat de Utah. La previsió per demà és d'onze graus de mínima per la nit, just la temperatura de comfort del meu sac (encara bo...). Sense saber ben bé on farem nit, m'acomiado fins la propera entrega!

PD: i encara un altre aniversari més, avui dia vint-i-vuit els vint-i-dos cauen a la Blanca, una altra companya de generació, gran persona i millor amistat que espero ho celebri com cal. Per molts anys, muuuuuu!!!!




Mostra un mapa més gran