New York, New York (II: Ooooh!)

Després de la visita d'ahir i un més que merescut descans, no podíem deixar passar més temps per abocar-nos als carrers de la ciutat. Avui el dia ha començat a les 7, hem esmorzat un parell de donuts i un "cafè" (aigua bruta i extremadament calenta) en un dels carros que hi ha plantats a la 96th amb Broadway i hem anat caminant fins el Central Park per agafar-hi el subway fins a Union Square, on hem engegat motors.

Avui li ha tocat el seu torn a la part est de la ciutat. Hem voltat per carrers i parcs, hem passat per davant de llocs històrics i passejat pels petits pulmonets verds que hi ha arreu entre els boscos de gratacels i la resta del dia hem estat mirant més cap amunt que endavant.

El primer contacte amb els edificis massius ha estat respectuós amb la història, i hem començat venint des del sud per veure, en primer lloc, el primer gratacels de la història de New York, el Flatiron Building (o Flatiró, com li hem posat de malnom). Un petit vestíbul amb fotos de la seva construcció a la banda est de l'edifici (venint del sud) és tot el que hi ha pel turista, tot i que una de les coses que més crida l'atenció és l'entrada del nord, d'apenes dos metres i mig d'ample (envaïda per una puta merda d'stand publicitari de Samsung, de ferro negre i vidre, ja em perdonareu per l'expressió) que no deixava apreciar-la en tota la seva petitor.

Un cop vist el Flatiró hem anat a treure el nas a l'Empire State Building, donat que teníem previst pujar-hi però havíem quedat a les 10:30 a Times Square. Allà ja ens hem assabentat que valia 19 dòlars (o dolors, un altre malnom) i que no hi havia excessiva gent. Després, a poteta fins la cruïlla de Broadway, la 7a Avinguda i la 42nd, on ens hem retrobat de nou amb la marisma d'anuncis i on hem contactat telefònicament amb la família.


Com podeu observar també hem fet una miqueta el burro amb la webcam, jejeje

Posteriorment hem tornat a l'ESB, on després d'unes poques cues i un parell d'escannejos hem arribat a l'observatori de la planta 86, on afortunadament hem gaudit de bona visibilitat i hem pogut guaitar i fotografiar Manhattan i part de Brooklyn, New Jersey i les illetes des d'un punt de vista privilegiat.

Ara bé, segons comentava l'Òscar, anys enrere es podia pujar tranquilament fins la planta 102, i actualment costava ni més ni menys que quinze dòlars a part dels dinou que ja havíem pagat. L'ESB és un edifici espectacular per fora i també per dins, tot i que té alguns moments decepcionants, sobretot quan un se'n adona que l'estan convertint en una pura i dura tourist trap. Perquè us en feu una idea, només pagar el ticket et fan una foto davant un croma, que al final pots recollir (pagant 10$) i observar com t'han incrustat enmig d'una vista aèria de l'Empire que a mi m'ha semblat ben hortera. La botiga de souvenirs era d'esperar, però això ja és passar-se. Després d'entrar has de fer cua per agafar l'ascesor, que puja vuitanta pisos en apenes un minut i et deixa a la planta 80. Casualment, estava tota en obres (també és mala casualitat) i tenia tota la pinta d'acabar de convertir l'experiència en trampa caça-turistes en un futur no gaire llunyà.

No obstant això, la visita és un must, a no ser que es prefereixi anar a altres observatoris com el Top of the Rock al Rockefeller Center.

En acabar la sessió d'observació, hem donat tombs pel Midtown, on hem dinat un entrepà prefabricat de supermercat asseguts en un emplaçament bastant bonic, la Greeley Square, un petit triangle a la cruïlla de Broadway i la 6th Ave, on hi havia plantes, arbres i tot de cadires i taules amb newyorkers dinant. La disposició de mobiliari urbà que no fos collat a terra m'ha semblat tot un gest de civilització, fet que en llocs com al nostre país no podria ni tan sols pensar-se. Com n'és de trist, això.

Havent dinat hem anat a fer algunes compres a B&H (420 de la 9th Ave), una megastore de foto i vídeo regentada per un fotimer de jueus (d'aquests de kippa, barba i rínxols) bastant impactant per la diligència dels empleats i l'automatització del local. A continuació hem tret el nas al Madison Square Garden, un temple dels esports i l'espectacle però, per a mi, un temple del bàsquet; on les New York Liberty es troben en meitat de la temporada i on els New York Knicks intentaran no tornar a fer el ridícul una temporada més. Només es podia entrar a l'Arena pagant la visita guiada (17$), així que hem voltat per la zona de taquilles i els afores, plens de plafons amb imatges mítiques de tots els grans events i moments històrics que s'hi han viscut.

Tot seguit hem seguit la ruta pels carrers del Midtown, passant per l'edifici Chrysler, espectacular per fora i impressionantment luxós per dins. Posteriorment hem anat a parar a la Grand Central Terminal, una estació de trens que jo mateix he descrit en la primera impressió com "l'estació de França però a lo bestia". Per dins és un vestíbul megalític ple d'un imparable tràfic de persones en direcció cap a tot arreu, les andanes són més aviat normals, i tota la resta (ho endevineu?) són botiguetes i restaurants on exercir l'esport nacional d'Estats Units, el consumisme. No podria deixar de parlar de Grand Central sense parlar del seu sostre, decorat cuidadosament amb reproduccions de les constel·lacions celestes.

Després hem caminat fins l'extrem oriental de Manhattan, on es situa el United Nations Plaza. Un imponent edifici, un impressionant complex i un emplaçament magnífic per als headquarters d'una de les organitzacions supranacionals més infravalorades pels països poderosos, irònicament, situada en un dels llocs més emblemàtics d'un d'aquests països.

El cansament ja es notava a les cames i l'esquena, però encara teníem bastant per veure, així que hem anat a seguir l'itinerari pel Midtown. L'hotel Waldorf Astoria, l'edifici Seagram's, la Trump Tower o les boutiques de la 5th Ave (amb visita i compra a la NBA Store) són alguns dels llocs remarcables que hem vist pel camí fins el Rockefeller Center, un complex comercial de 19 edificis erigit per la família que hi dóna nom. Llàstima que no fos hivern, perquè és llavors quan ofereix la seva estampa més coneguda, amb l'arbre de Nadal i la pista de patinatge sobre gel. El més proper al Nadal que hem vist era una pantalla on donaven partits del U.S. Open (perdoneu la broma dolenta, però és tard i estic cansat... -_-). Malgrat tot, el lloc ofereix bastants espais en què val la pena parar-s'hi a posar l'ull, com una col·lecció de frases del John Rockefeller estampades en or sobre parets de marbre per tot arreu, o les diferents estàtues també daurades, o simplement l'observació de la fauna que hi circula.

Per acabar el dia hem volgut passejar pel Central Park, i he d'admetre que és un dels llocs que més m'ha impactat. Un tros de bosc enmig de la jungla d'asfalt, un rectangle de 4 quilòmetres de llarg per 800 metres d'ample ple de vegetació, llacs, aire pur i gent corrent, passejant o simplement jaient a la gespa. El parc no escapa de l'empremta monumental i gegantesca que domina la ciutat, però és un dels pocs espais en què la quantitat no disminueix la qualitat. Innombrables racons per perdre-s'hi (literalment, perquè les indicacions van amb comptagotes) dels que hem vist alguns dels més mítics com el The Mall, la Bethesda Fountain, el Wollman Rink o l'East Green. Com comprendreu no l'hem caminat tot avui, tot i que deixant a banda els emplaçaments coneguts, qualsevol racó és bo, pels seus passatges, ponts, edificis, fauna, flora o vistes a la ciutat.

Aquí ja les cames ens feien figa, tot i que hem reunit forces d'allà on gairebé no n'hi havia per anar fins la porta de ca la Yoko Ono, a l'edifici Dakota, el mateix lloc on el seu company John Lennon va perdre la vida a mans d'un llunàtic. Posteriorment, hem pujat per la Central Park West fins la 95th, on ens hem endinsat a l'Upper West Side per anar a sopar i a reposar a l'alberg.

Demà seguirem la visita per Manhattan, contactarem amb el greeter que ens ha de portar per Harlem diumenge i ja veurem què més fem. Per cert, segons els informes meteorològics, la tormenta tropical Hannah farà acte de presència a NYC aquest cap de setmana, amb fortes pluges i vents de fins a 80 km/h. Esperem que no ens espalli les visites...

Agraeixo de tot cor els vostres comentaris i e-mails, gràcies a ells em sento més proper a la meva terra i la meva gent.

Bona nit!

PD: demà intentaré penjar alguna foto de les que hem fet nosaltres!