Avui, per primer cop en bastants dies, ha fet un dia esplèndid de principi a fi, amb una mica de fred i tot a les primeres hores del matí, però amb un sol brillant i un cel blau com feia molt que no el vèiem.
El dia d'avui ens ha portat de la petita població de Lebanon, a l'estat de Missouri, fins a Tulsa, un nucli de poc més de tres-cents mil habitants de l'estat d'Oklahoma. Entremig avui hem passat pels pobles de Caffeyville, Phillipsburg, Sampson, Marshfield, Northview, Strafford, Springfield (un altre cop, un altre Springfield), Plano, Halltown, Paris Springs, Albatross, Rescue, Avilla, Maxwell, Carthage, Webb City i Joplin a l'estat de Missouri; Galena, Riverton i Baxter Springs a Kansas; i Quapaw, Miami, Narcissa, Afton, Vinita, Chelsea, Claremore, Catoosa i finalment, Tulsa a l'estat d'Oklahoma.
Avui he conduït tot el dia jo, han estat unes 268 milles a través d'aquests tres estats. Pel que restava de Missouri hi hem passat més o menys de puntetes fins que hem arribat a Halltown, on hem vist una casa bastant destartalada que es proclamava com a tenda d'antiguitats i souvenirs. La veritat és que tota la parafernàlia que hi havia era entre freaky i interessant, amb antigalles de la Guerra Civil americana fins sovuenirs turístics de la Ruta 66. Hi hem entrat i hem estat una bona estona parlant amb l'amo, en Jerry, un pobre vell convalescent d'una operació de cervicals deguda a una sèrie d'accidents: amb el tractor, en un rodeo...
Em costava imaginar-me aquella mòmia pujada dalt d'un cavall espernegant, però hem decidit donar-li crèdit i comprar-li algun record perquè al poc d'estar-hi parlant s'ha queixat dels turistes que paren però no compren, tot i que ja de bon inici teníem aquesta intenció. Hem parlat de tot una mica fins que s'ha començat a posar retòric i ens hem adonat que se'ns allargava massa l'estada. També li hem fet estampar el segell de la botiga al passaport i nosaltres li hem signat el seu llibre de visites, amb signatures de llocs tan diferents com d'Auckland, Nova Zelanda; Alemania, o Zaragoza (cóóó mañóóó).
Així que ja sabeu, si mai passeu per Halltown, Missouri; pareu a Whitehall Mercantile a veure en Jerry i comprar-li alguna cosa al pobre home.
Tot seguit hem tornat a la carretera a veure ponts, motels, benzineres i altres paratges destartalats que evoquen els anys de glòria que va viure aquesta carretera. No obstant, per dinar, hem parat al Walmart de Joplin i ens hem comprat un entrepà que costava de creure per les seves dimensions, ens l'hem cruspit i poques milles després hem acabat de creuar Missouri per entrar a Kansas. Les milles de la Ruta 66 que transcorren per aquest estat són poques, però intenses, perquè el que hi ha per veure conserva l'aspecte dels anys trenta a seixanta d'una manera bastant digna.
En un obrir i tancar d'ulls ja ens trobàvem a Oklahoma, estat que albergava una gran comunitat de nadius americans com es pot apreciar en les matrícules dels vehicles, en què hi figura l'eslògan Native America. El terreny a Oklahoma és bastant pla i l'atravessen nombrosos rius i rierols, amb bastants ponts amb estructures de ferro que resulten curiosos de veure.
El dia ja no ha donat massa de si, ens hem allotjat en un motel per acabar d'assegurar-nos que aquesta nit no passaríem fred i hem vist per Internet un parell de càmpings en els que demà procurarem d'allotjar-nos. Un, a Canute, Oklahoma; i l'altre a Amarillo, Texas; depenent de la distància que finalment demà recorrerem.
Per avui això ha estat tot. A continuació penjaré algunes fotos del que fins ara hem vist dels pobles que atravessa la Ruta 66. Bona nit!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada