Route 66: complete! (Needles - Los Angeles, CA)

Ja hem tocat el Pacífic. Ja hem arribat a Los Angeles. Ja hem acabat la Ruta 66!

Ha estat un llarg viatge de carretera, amb una etapa final que ha estat una guinda. Pel matí, atravessar el desert de Mojave: sorra, matolls, pobles fantasma, calor i polseguera. Per la tarda, atravessar l'àrea metropolitana de Los Angeles: cotxes, cotxes, embolics, ensurts, mitja volta, més cotxes, entra a l'autovia, surt de l'autovia, una mica més de cotxes...

La travessia del matí ha tingut la seva part d'epopeia, amb una calor bastant forta però que minvava a mesura que baixàvem per la vall. Els pobles fantasma s'erigien enmig del desert, amb a penes quatre cases en ruïnes, algun col·legi, església, motel o benzinera i l'estació de tren, perquè si una cosa atravessa el desert de Mojave a part de la calor i la carretera és la via del tren. Haurem vist com set o vuit convois de tren interminables, molt llargs i amb dues o tres màquines cadascun.

Hem parat a fer una Coca-Cola i unes patates fregides en un cafè de carretera d'un lloc anomenat Ludlow, on dues senyores grans atenien la poca clientel·la que tenien, i a nosaltres també. El lloc era curiós, amb tot de fotografies d'artistes desconeguts per a mi, excepte una foto d'una de les cambreres amb l'Elvis (òbviament, anys enrere) i una del Ray Charles. No han estat gaire simpàtiques, així que com que no s'han guanyat la propina hem pagat just i hem marxat per rodes (bé, no tant però gairebé).

Abans d'arribar a San Bernardino hem fet l'habitual canvi de conductor, i al principi ha estat bé, amb una baixada llarguíssima que ens feia entendre que ja arribàvem. Ara bé, fins que hem arribat al centre de Los Angeles ha estat una llarga travessia entre els nusos de carreteres i les riuades de vehicles, amb algun que altre ensurt, frenades brusques i pitades dels altres. Ho sento, no sóc del poble...

Tot i això, hem arribat al final de la històrica Ruta 66 on es creuen Broadway i el 7th, en ple centre històric de la ciutat. Després de la foto de rigor hem anat fins a baix de tot, fet que ens ha portat una altra hora i mitja o parell d'hores, fins a la platja de Santa Mònica, que és fins on el posterior alineament de la Ruta arribava. No ens hi hem entretingut gaire perquè el Sol ja estava a mig pondre, perquè demà hi tornarem i perquè teníem un motel barat guipat a Anaheim, a una altra hora de distància amb el cotxe.

Dit això, queda acabada la Ruta 66. Ara estic massa cansat (i també mig refredat des de l'acampada a Flagstaff) per reflexionar sobre el que això representa, així que espero que em perdoneu, com més aviat em sigui possible m'hi entretindré més i posaré les últimes fotos de la Ruta 66.

Demà visitarem Los Angeles a fons i posarem rumb cap al segon parc nacional del viatge, el de Yosemite, terra d'arbres, parets de roca i óssos. Bona nit!

PD: seguim amb els aniversaris, avui li toca a la Diana: gran persona, millor amistat, companya de trifulques variades així com de promoció i generació, de manera que li'n cauen 22. Que els compleixis feliçment i con mucho asssúcar!