New York, New York (i IV: Con la iglesia hemos topao)

Amb la vista posada a Harlem ens hem disposat a esgotar el nostre darrer dia de merodeig intensiu per New York, així que de bon matí però una mica més tard que els altres dies, hem agafat el subway fins a la 135th, per fer una caminadeta per la Lenox Ave. (que més amunt de la 110th també rep el nom de Malcolm X Boulevard), atansar-nos a l'Abyssinian Baptist Church i intentar assistir a la missa de les 11. Dic intentar perquè no sabíem amb què ens trobaríem, i quan hem preguntat al brother de la porta què havíem de fer per entrar a l'església, ens ha enviat a la cantonada amb la 7th Ave. (o Adam Clayton Powell Boulevard), on hi havia una cua de turistes que donava el tomb al bloc.

Catxis la mar! Si hauríem d'haver anat a la missa de les 9... Com que l'edifici no tenia gaire pinta de ser la catedral que vam veure ahir, hem decidit buscar-ne una altra, i ens hem topat amb la Mother African Methodist Zion Church. Si bé l'església era més petita, he d'admetre que m'ha semblat boniqueta, amb vitralls que representaven sants, un cor d'unes deu o dotze persones i una petita orquestra d'orgue, teclat, baix i bateria. La cerimònia ha començat amb un intercanvi de sacsejades de mans i abraçades amb els veïns estil "doneu-vos la pau", i a continuació ens han passat la panera de la col·lecta, que estava bastant plena gràcies a l'afluència turística. Tot seguit, un missatge d'un dels reverends recordava als que s'aplegaven a l'església que un cop començat el sermó no haurien d'abandonar-la. Però com que la majoria de gent que hi havia eren turistes, i com la merda és a tot arreu, la majoria eren espanyols sense entendre ni fava d'anglès; quan la Reverend Regina Muschett ha començat el seu speech amb menció especial als estudiants que començaven el curs, el trànsit de rucs i mules ha començat, destorbant bastant als membres de la comunitat (més aviat pocs) i als que oficiaven la cerimònia.

El sermó ha estat inspirador fins que ha començat la part especialment sectària i/o religiosa. Al principi parlava de mantenir els nens a les escoles i allunyats de les drogues, per ser persones diligents i competents que en un futur serien presidents, doctors o advocats; però quan ha començat a parlar del Dimoni per aquí i de Déu per allà no m'ha agradat gaire.

La part de càntics evangèlics (gospel) ha estat prou bé, amb tota l'església acompanyant rítmicament picant de mans; i s'anaven intercalant amb els diversos discursos i pregàries. Ara bé, el que s'ha endut la palma ha estat el final, en què un dels reverends s'ha despatxat a gust amb els turistes que merodejaven entrant i sortint. Ha anunciat que a partir del diumenge següent tancarien les portes de l'església durant el sermó perquè desconcentra, molesta i avergonyeix que un ramat de borregos no puguin entendre o complir aquesta senzilla norma. Jo els entenc perfectament.

Després de sortir de l'església hem donat un parell de tombs per Harlem, fins i tot ens hem posat en carrers que tot i ser les dotze i mitja del migdia ja feien bastanta por, amb edificis en ruïna, solars amb cases derruïdes i algun que altre homeless destorbat per la presència de turistes amb càmera. Així doncs, no ens hem apartat de la 7th Ave. fins que hem arribat a la 127th per tornar a Lenox i passar per davant del Sylvia's, un dels restaurants més coneguts de Harlem per la seva especialitat, l'anomenada soul food. El carrer era ple de vida, amb paradetes de samarretes, encens, gelats, discs i dvds pirata i altra parafernàlia. Per acabar la nostra visita pel barri, hem baixat fins la 125th, on hi havia més i més paradetes amb ràdio-cds que escopien jazz, hip-hop i reggae; i on hem pogut veure l'Apollo Theater, un temple de la música negra des que el 1928 es va traslladar a la seva localització actual.

Havent vist l'Apollo, ens n'hem anat cap al metro fins a Penn Station, davant el Madison Square Garden. Hem dinat en un local regentat per hispanos on ens hem posat fins les celles amb una amanida i aletes de pollastre, i hem anat donant tombs pel Midtown, traient el nas a Macy's (el centre comercial més gran del món, segons diuen) i a altres botigues. Més tard hem anat passejant fins Times Square, on ens hem trobat amb una massiva celebració anomenada Prayer in the Square, que l'any passat va reunir unes deu mil persones i que aquest any també les devia rondar. Un escenari aplegava un cor d'una cinquantena de persones i una petita orquestra que cantaven sovint, i vàries persones i reverends han anat desfilant llegint les seves pregàries, fragments evangèlics i altra litúrgia; acollides amb crits i ovacions de la inmensa quantitat de gent que es trobava a Times Sq. I és que no recordava que, tot i ser un dels països més "avançats" (-ejem-) del món, i New York una metròpoli cosmopolita; la gent d'Estats Units és fervorosa i temorosa de Déu.

Per la tarda, a les cinc teníem intenció d'assistir a un concert de jazz, i jo en tenia guipat un de gratis en una altra església, en aquest cas la de St. Peter's, a la cruïlla entre Lexington Ave. i la 54th. M'esperava trobar alguna presència de litúrgia religiosa però majoritàriament amb un concert de jazz, tot i que al final ha resultat ser a l'inrevés. Així doncs, hem assistit a la tercera cerimònia religiosa del dia, en aquest cas, de la branca Evangèlica Luterana. La litúrgia és bastant semblant a la de l'església catòlica que tots coneixem (pregàries, salms, lectures, homilia i eucaristia) però en aquest cas, en anglès i amb fragments de música contemporània, la qual cosa al meu parer la feia bastant més interessant.

Esmentar que la banda s'anomenava Travis Sullivan & The Bjorkestra, un grup de 18 instrumentistes (bateria, contrabaix, piano, trompetes, trombons, saxos i veu femenina) que com podreu imaginar pel nom interpretaven cançons de la Bjork adaptades a la disposició del grup. Han tocat unes sis o set peces en l'hora i poc que ha durat la cerimònia, amb bons solos per part dels saxofonistes, i a mode d'anècdota destacar una noia rossa bastant maca que tocava el saxo baríton i que m'ha fet venir pensaments impurs a la casa del Senyor, amb la qual cosa no he pogut comulgar. (jejejejeje....)

Total, que ja he anat prou a missa pel que queda de viatge i m'atreviria a dir que també pel que queda d'any. Feia molt que no vivia un ofici d'una manera més o menys involucrada i participativa, responent a les exhortacions del pastor/reverend amb "Amén!", "Yeah!" o "Hallelujah" en el cas dels metodistes africans i els de Times Square; o amb les típiques respostes de la litúrgia catòlica (però en anglès) en el cas dels evangelistes luterans (que ens han entregat una espècie de guió-xuleta que ens ha ajudat bastant). Com que ja era tardet, no teníem bona combinació de metro i ja crèiem que havíem vist prou, ens hem acomiadat de la metròpoli i hem anat cap al hostel una nit més.

Demà anirem a buscar el cotxe a primera hora i posarem rumb a Philadelphia, en el que serà el primer dels trenta dies que tindrem vehicle i anirem movent-nos per les carreteres d'aquest inmens país. Estic cansat, però content de poder dir "he estat a Nova York" o "he vist això i allò i he fet tal i tal altre". No sé de quina connexió a Internet disposarem d'ara endavant, així que les actualitzacions del bloc dependran de la infraestructura dels llocs on ens allotgem a partir d'ara.

Gràcies per les vostres lectures, cuideu-vos i seguiu atents!