divendres, 5 de setembre del 2008

New York, New York (I: Fent el turista)

Després de superar l'odissea BCN-PHL-NYC, batallar contra els efectes del canvi horari, arribar a Manhattan i trobar el hostel, avui per fi hem fet del que hem vingut a fer: de turistes per la gran ciutat.

El dia ha començat amb una matinera visita a les illes de Liberty i Ellis. Tot i que no estem en el pic de la temporada alta, hi havia bastanta gent, però anar amb els tickets comprats d'antuvi pel primer ferry del dia ens ha ajudat substancialment. Un pot endur-se l'impressió de què és una trampa per turistes, però els emplaçaments d'ambdues illes són macos i ofereixen la possibilitat de gaudir de bones vistes de Manhattan, New Jersey i Staten Island, sempre i quan ho permeti l'smog (smoke + fog, boira-fum). Sembla mentida, tenir una ciutat tan maca per omplir-la de pol·lució (hi ha edificis que escupen veritables columnes de fum negre com si fossin fàbriques o centrals tèrmiques).

Liberty Island compta amb l'Estàtua de la Llibertat com a atractiu més destacat, tot i que només pot pujar-s'hi fins el pedestal per raons de seguretat. Els anys no passen en va, ni per les persones ni pels materials amb què es fan les Estàtues de la Llibertat. Així doncs, aquestes raons de seguretat són comprensibles, però el que no arribo a comprendre és per què ens han escannejat dues vegades, abans de pujar al ferry i abans d'entrar a la torre. La preocupació per la seguretat en una ciutat com Nova York és, fins a cert punt, lògica; però quan la preocupació es converteix en neura n'hi ha per pensar-s'ho.

Després d'una breu però il·lustrativa visita a Ellis Island, hem anat a donar un tomet pel Downtown, el districte financer de Nova York. Hem dinat un hot dog a les escales del Federal Hall, sota l'estàtua de George Washington amb posse de jurar el càrrec i esdevenir primer president dels EUA. Davant nostre estava el New York Stock Exchange (NYSE), la borsa, al mític Wall Street, envaïda per parafernàlia commemorativa de la victòria dels New York Giants a l'última Superbowl. Aquesta setmana comença una nova edició, i els campions han celebrat el kickoff davant del NYSE amb una multitud i uns quants policies armats fins les dents amb M4s.

Després de dinar hem seguit el tomb pel Downtown direcció cap al riu, hem pogut veure l'edifici del Federal Reserve Bank, on hi ha una caixa forta cinc pisos sota terra amb una cinquena part de les reserves d'or conegudes al món, custodiades per una porta blindada de setanta tones de pes. En acabar la volta hem anat al Pier 17 a relaxar-nos un momentet, en una terrassa amb hamaques on es podia gaudir d'una bona vista de Brooklyn i el seu pont. L'emplaçament era un centre comercial bastant cheesy (cutre), però l'ambient era agradable i l'entorn bastant digne de veure.

A continuació hem visitat la zona on s'ubica l'Ajuntament de Nova York (City Hall), la Courthouse i alguns gratacels mítics per anar a parar a la Zona Zero. Impactant. El rastre de destrucció encara era ben pal·lès, tot i que les obres del Memorial estan bastant avançades i algunes de les torres del nou complexe del World Trade Center ja estan acabades. Encara més sorprenent resulta comprovar com l'edifici número 4 World Financial Center (just davant d'on eren les malaurades bessones, amb explícites vistes a les obres) no patís ni un desperfecte, ni se li trenqués ni un sol vidre aquell fatídic onze de setembre del 2001. L'edifici per dins és molt bonic, amb una cúpula de vidre i ferro que aboca llum a un gran vestíbul cobert de marbre.

Just després, una caminadeta per la costa amb vistes a New Jersey i les illes de Liberty i Ellis, per anar a parar de nou al Battery Park i el Bowling Green. Allà hem agafat el metro per anar a visitar els barris amb encant: Greenwich Village, el SoHo, Chinatown, Little Italy i Nolita. Hem començat la ruta al Washington Square Park, on de bon principi hem pogut constatar que és una zona d'un gran ambient estudiantil per la seva proximitat a la New York City University. Casetes baixes que deixen arribar el sol al carrer, amb les típiques escales d'emergència a la façana predominen en un barri tranquil però dinàmic. El SoHo, tot i estar lluny del clixé de barri bohemi i artístic, encara té quelcom de màgic i entranyable (salvant la massiva presència de boutiques pijes). Com a anècdota, comentar que ens hem trobat paparazzis en bicicleta perseguint un taxi del que ha baixat la Lindsay Lohan, a la que hem vist a uns metres de distància però en carn i ossos en definitiva.

Chinatown és un frenètic anar i venir de gent oriental, un poti-poti d'olors fortes, desagradables i peculiars que ha engolit majoritàriament la seva veïna Little Italy. Totes les botigues i fins i tot els rètols del carrer estan en xinès, amb la qual cosa potser s'haurien d'haver pensat de posar els noms a l'inrevés (Little China i Italytown), perquè és com entrar en territori xinès de debò. Es sent i llegeix més cantonès que anglès, es veuen més diaris en la llengua de confunci, i en definitiva, tot allò que és xinès predomina per sobre del que és americà.

Bastant cansats de la caminadeta, abans de tornar a l'hostel hem passat per Times Square. He d'admetre que una de les coses que m'ha sorprès dels Estats Units és la massiva presència de publicitat a tot arreu, fet que ha de convertir per força la Cruïlla del món (the Crossroads of the World, li'n diuen) en la foguera on crema la flama eterna del consumisme. Pantalles gegants, rètols lluminosos, homes anunci, teatres, botigues i mega-stores, pamflets, una comissaria del NYPD i una oficina de reclutament de les forces armades fan que aquest sigui un lloc com a mínim curiós i com a màxim espectacular per passar-hi part d'un dia de visita.

Ara mateix em disposo a dutxar-me i preparar-me per un altre dur dia de travessia pels carrers de Nova York, i és que la ciutat que mai dorm pot arribar a ser esgotadora si es disposa de poc temps per veure-la i de massa ganes de veure-ho tot, com és el nostre cas.

Demà ens podreu veure a Times Square als voltants de les 16:30 (hora espanyola) a través del següent enllaç:
http://www.earthcam.com/usa/newyork/timessquare/index.php?cam=lennon
Heu d'assegurar-vos, en cas que no veieu ningú, que estigui seleccionada la càmera número 4 d'outdoor cameras.

Bona nit!

4 comentaris:

sílvia ha dit...

hola, que xulo poder llegir pel matí (a Lleida) tot el que heu fet el dia anterior, millor que llegir la premsa.
Petons, mum.

Jordi Maldestre ha dit...

Ei Marc!!! Aquí estic com un pare fent el teu seguiment !!!!je je je!
Quina enveja que hem fas!!! Lo que donaria per estar per aquests carrers. Per lo que contes deu ser veritat el que diuen; és una ciutat màgica...
Si hem permets una petit consell... No marxis de NY sense demanar abans un taxi i de nit passar per els carrers de Manhattan, tot escoltant Round Midnight tocada per Miles Davis. Com si estiguessis en una pel•lícula del Woody Allen!!! Almenys a mi és una d’aquelles coses que e pensat sempre que faria quan anés a NY. Per cert! Si quan vas per Harlem trobes alguna postal “xula” sobre algun músic de jazz...Me faria il•lusió que en portessis una...je je je!
Bé doncs, espero que no deixis d’escriure en aquest block, perquè jo estaré fent el seguiment cada dia! Que per cert escrius de p.mare! Aquí hi ha vocació!
Salut!!!

Llibreria El Tinter ha dit...

Ei Marc! Molt bona la crònica del teu primer dia a Nova York. Jo me n'hi vaig l'1 d'octubre i cada cop que llegeixo algo sobre la ciutat em poso més nervió. Per cert, quan us va costar el ferry cap a l'estatua de la llibertat? Veu pujar a l'estàtua? Quan us va costar? És per anar fent-me a la idea del que em pot costar fer el turista per allà. Ya estaré atent al blog. Una abraçada!

Eva ha dit...

Hi, quines "ganyetes"!!! Quan llegeixo tot el que escrius us imagino per tots els indrets, i penso que no debeu tenir suficients ulls per veure-ho tot. Per cert, sembla que estigui llegint un llibre.
Lots of kisses