Tercera etapa: Springfield, IL - Lebanon, MO

Per primera vegada en quatre dies hem vist cel ras, posta de sol i lluna gairebé plena il·luminant la nit.

El dia ha començat ennuvolat però sense previsió de pluja a les notícies, a la web ni al USA Today, així que hem començat la jornada amb una mica més d'optimisme contingut. Anem una mica per darrere del que havíem previst, així que hem allargat una mica més l'etapa d'avui i allargarem lleugerament les dels propers dies per mirar de remuntar aquest desavantatge.

Avui hem canviat d'estat, hem esgotat les milles que quedaven d'Illinois i hem arribat a Missouri, creuant el Mississipi i desembocant a Saint Louis. Per darrere, avui han quedat els pobles de Chatham, Thayer, Virden, Girard, Nilwood, Carlinville, Gillespie, Benld, Staunton, Hamel o Edwardsville, cadascun amb les seves relíquies i llegendes vivents de l'esplendor passat de la Ruta 66.

Una de les estampes curioses d'avui ha estat el que es coneix com Turkey Tracks, literalment petjades de gall d'indi. Prop de la població de Nilwood, a unes quantes milles al sud-oest, es pot apreciar que en el paviment de la carretera (que data dels anys vint) hi estan marcades unes petjades d'aquest animal, que devia escapar-se d'una granja propera durant la construcció de la Route. Abans d'això, al mateix poble, hem vist una de les pintures murals més casposes però més autèntiques que hem pogut visualitzar fins ara, al local del Iron Sleds Motorcycle Club. Un club de motards autèntic, amb advertències, enganxines d'associacions de portadors d'armes i marques d'oli de motor, dibuixos pintats que semblaven fets per nens de preescolar o adults borratxos amb poca traça i un recinte per fer barbacoes espectacular.

Els pobles en general es veien vells però una mica més arreglats que per la zona del nord i el centre d'Illinois, i el poble que s'ha endut el premi a l'aspecte més antic però més ben conservat ha estat Carlinville amb la seva plaça major que semblava treta d'una pel·li del Oeste.

També m'agradaria parlar del Mustang Corral, situat als afores d'Edwardsville, ciutat amb una mica més de vida per la presència dels campus de la State of Illinois University. El Corral és un taller que es dedica a recopilar Mustangs i altres models mítics de Ford per reparar-los o simplement vendre'n les parts. L'aspecte que ofereix és bastant diferent del que es pot veure al seu web, perquè el que a la foto es veu com un prat de gespa que en realitat està tot ple de vells Mustangs atrotinats, rovellats i gairebé desguaçats; però això sí, a la venda. Des de models clàssics dels anys seixanta fins edicions més recents datades dels anys noranta, és el lloc on començar si es vol posseïr una brillant peça de la història automobilística i començar un projecte de reconstrucció que pinta llarg i no gaire econòmic. La majoria de cotxes no tenen motor o/ni transmissió, alguns ni tan sols seients, volant o escapament; de manera que l'únic que en queda és el xassís i poc més. Els preus oscil·len entre els 2000 i els 5000 dòlars per als models més rars.

Quan hem arribat a Saint Louis, ja estat de Missouri, gairebé a la una del migdia; hem pogut comprovar que les localitzacions per on transcorria la Ruta 66 eren tantes i tan difuses que potser ens portaria tota la resta del dia per trobar-ne la meitat, així que hem tirat per una de les opcions fàcils. Entrada per l'autopista i visita a la factoria d'Annheuser-Busch, que tots coneixereu pel seu producte estrella: la cervesa Budweiser.

No esperava trobar-me enmig dels treballadors de l'empresa mentre desenvolupaven les seves tasques habituals, més aviat m'esperava un parc temàtic com la factoria de Heineken a Amsterdam, però ha tingut sorpreses agradables; com la visita a les cubes de refrigeració: una nau enorme amb tres-centes cubes que alberguen uns vint milions de galons de cervesa, això són uns seixanta milions de litres. El guia ha fet la broma de fer aixecar la mà a tots els que creien que podrien acabar-se una sola cuba, i poc després els ha advertit que haurien d'estar-se bevent més de cent-vint anys sense parar. Llavors els més mascles han exclamat "let's start it now!" (comencem ara mateix!).

La resta de la visita ha estat bastant en plan parc temàtic, però curiosa si més no, perquè el recinte conserva l'aspecte de finals del segle XIX - principis del segle XX amb edificis de maó vermell, xemeneies altes també de totxo, carrers transitats que circulen entre les naus, una antiga escola que posteriorment van convertir en oficina o un estable amb els cavalls Clydesdale, uns enormes equins que la família Annheuser va triar perquè estiressin els carros amb els que es repartia la Bud antigament. La part de l'exposició dedicada a l'època de la Llei Seca també mereix ser destacada per ser la que a mi m'ha resultat més instructiva, i el procés de fabricació no m'ha semblat res de l'altre món, i menys encara de la manera superficial en què l'explicaven. La llàstima és que degut a problemes tècnics amb les màquines no hem pogut veure la planta d'envasat, que és una de les més grans del món. No obstant això la visita ha acabat amb el tast de dues cerveses i uns pretzels salats que han culminat de la millor manera possible una visita que tirava a mediocre.

Poc després ens hem abocat de nou a la carretera, i com que teníem referències de què el primer tram de la ruta que transcorria per sòl de Missouri era bastant avorrit hem decidit fer una mica de trampa i córrer part del camí per la Interstate 44, per mirar de recuperar part del retard que la pluja i els agents d'aduanes ens han fet adquirir. L'hem agafat al mateix Saint Louis, perquè el caos que es veia era pràcticament indesxifrable; i l'hem deixat a Stanton.

A partir d'aquí tot han estat pobles petits que semblaven abandonats per l'absència de gent pel carrer, però que tenien parts històriques de la ruta, hem vist més ponts que daten dels anys vint, amb vetustes estructures de ferro oxidat i despintat, restaurants abandonats i en funcionament, pals amb anuncis que també daten de principis de segle i altres coses curioses relacionades amb la vida d'avui en dia, com ara una espècie d'illa del vici als afores d'un dels pobles en què hi havia tot de bars de ballarines i una mega-botiga de pornografia, i just a la vora, un cartell de l'associació ministerial del comtat en què s'hi veia una nena amb una rosa pansida i un missatge explícit: la pornografia podreix el cos, la ment i l'esperit. Curiós, si més no...

Avui hem fet nit a Lebanon, un poble de dotze mil habitants, i demà acabarem d'atravessar Missouri. Pel que es pot veure a la nostra documentació el que resta de l'estat de Missouri té més d'antic i interessant, i a més a més, estrenarem dos estats més: Kansas, pel que a penes hi passarem tretze milles (però hi passarem) i Oklahoma, al que està previst fer nit a la població de Tulsa. Si el temps acompanya i fa una miqueta més de calor potser (a veure si d'una vegada és veritat) farem nit en un càmping.

Gràcies a tots i totes un cop més pels vostres comentaris! Bona nit!