Yellowstone II: el retorno

Després d'allunyar-nos del parc nacional de Yellowstone per passar la nit, només llevar-nos hem respirat amb tranquil·litat pel fet d'haver passat la nit en un motel i no al càmping: tot a fora estava recobert per una fina capa de gebre, indicant que la temperatura havia baixat un pèl més enllà dels zero graus que donava la previsió. Encara bo...

De bon matí hem tornat cap al parc per acabar de veure el que ens quedava, és a dir, gairebé tres quartes parts del parc. Hem comprovat amb certa decepció com un incendi produït fa vint anys va cremar gran part de la massa forestal del parc, tot perquè la política del National Park Service referent als incendis salvatges (wildfires, no sé ben bé com traduir-ho) era que la natura seguís el seu curs i els deixaven cremar. Sembla il·lògic però havia funcionat fins llavors, quan un incendi va cremar des del juny fins al setembre i va arrasar gran part dels arbres centenaris. Actualment es veuen alguns supervivents, troncs calcinats encara de peu i pel terra, i majoritàriament, petits pins que repoblen el que en el seu dia va acabar convertit en cendra.

Malgrat aquesta decepcionant efemèride, només entrar al parc ja hem tingut contacte amb els animals salvatges, hem pogut veure un esplèndid exemplar femella de cérvol alimentant-se just al costat del voral de la carretera. No obstant, ha estat bastant més excitant poder veure un ós grizzly, malgrat la distància i el poc temps que l'hem vist. L'ós devia estar a uns cent o cent cinquanta metres de nosaltres, vagant per un prat, i ja des de la llunyania es veia enorme. Ha estat divertit veure com jugava espantant ocells i com es posava a córrer pel prat, tot i que finalment hagi preferit amagar-se bosc endins i acabar amb el nostre delit.

Quan ja gairebé marxàvem, ens hem trobat amb un nombrós ramat de bisonts que creuava la carretera i que literalment hem atravessat pel mig, amb algunes d'aquestes enormes bèsties a escassos metres de nosaltres. Tot i que els venen com salvatges i perillosos a mi m'han semblat bèsties bastant manses i passotes (tot i que no voldria veure-les enfadades, en aquell moment m'hagués agradat veure un mascle embestint un cotxe que no fos el nostre).

En el que fa a l'apartat geològic i geogràfic, hem pogut veure algunes de les cascades amb que el Yellowstone River compta durant el seu transcurs, i tot i que no es poden comparar amb les del Niagara són bastant espectaculars. Aquest riu va a parar al Yellowstone Lake (quina creativitat), una enorme extensió d'aigua a la part sud del parc que compta fins i tot amb un moll per embarcacions de motor. Pel que fa a formacions rocoses hem pogut veure curioses columnes de basalt, a més de terraces maquíssimes ocasionades per l'acumulació de minerals, bacteris, algues i altra mena de coses que conferien als seus voltants un aspecte digne de la Lluna o d'un altre planeta.

Havent entrat pels voltants de les nou hem sortit del parc gairebé a les dues del migdia, i després d'atravessar de nou el Grand Teton hem parat per dinar a Jackson que ja eren les quatre tocades. Després he agafat els comandaments del cotxe fins a Green River i hem fet nit a un motel, tot i que les nostres intencions inicials eren d'acampar n'hem desistit perquè se'ns ha fet molt tard i després hem tingut algun problema amb la Interstate per culpa de les obres (encara me'n faig creus...)

Demà ens espera el parc nacional d'Arches, a l'estat de Utah, del que espero poder-vos relatar la seva bellesa demà mateix!