dilluns, 1 de setembre del 2008

Preparatius

Sembla ser que l'estiu arriba al final un cop més, però aquesta vegada, en comptes de viure el retorn al col·le, les festes de la Mercè i de Sant Miquel, aniversaris d'amics i amigues i altres tradicions paganes; m'embarco en un viatge a través del vast territori dels Estats Units d'Amèrica.

Després d'haver estat treballant els mesos de juliol i agost toca aprofitar-se de la debilitat del dòlar i anar a conèixer un país-continent que, tot i la distància, no ens és tan desconegut. És un país del qual tots, més o menys, en sabem alguna cosa; però del que pocs podrien dir que el coneixen ben bé a fons.

L'itinerari que recorrerem es pot dividir en cinc grans etapes:
  • La costa central atlàntica: New York City (del 3 al 8/9), Philadelphia, Lancaster County i Washington DC. Del 3 a l'11 de setembre. 470 quilòmetres aproximadament.
  • La frontera nord-oriental: de Washington a Niagara Falls, i d'aquí a Chicago. 1400 quilòmetres en dos dies aproximadament.
  • La Ruta 66: Uns 3600 quilòmetres a través dels estats d'Illinois, Missouri, Oklahoma, Texas, New Mexico, Arizona i Califòrnia. Chicago, Springfield, Rolla, Tulsa, Clinton, Amarillo, Santa Fe, Gallup, Williams, Laughlin, Victorville i Los Angeles són algunes de les parades. Del 13 al 24 de setembre.
  • Els parcs nacionals (NP): de Los Angeles a Yosemite NP, Grand Teton NP, Yellowstone NP, Canyonlands NP, Arches NP, Natural Bridges National Monument, Glen Canyon National Recreation Area, Monument Valley Navajo Tribal Park, Navajo National Monument, Canyon de Chelly National Monument, Grand Canyon NP, Havasupai Indian Reservation, Antelope Canyon Navajo NP, Bryce Canyon NP, Zion NP, Death Valley NP, i Sequoia & Kings Canyon NP. A més dels paratges naturals passarem per ciutats i indrets tan diversos com el llac Tahoe, Reno, Jackson, Salt Lake City, Moab, Lake Mead, Page o Las Vegas. Poc més de 5000 quilòmetres a través dels estats de Nevada, Idaho, Wyoming, Utah i, de nou, Arizona i Califòrnia a recórrer del 25 de setembre al 9 d'octubre.
  • La costa de Califòrnia: recorregut d'un dia per la Highway 1, que serpenteja per la costa californiana. Aproximadament des de Santa Maria fins a San Francisco, on arribarem el 10 i on estarem fins el 14 d'octubre, dia del retorn a Catalunya.
Semblava que no arribaria mai el dia, però per fi dimecres ens enlairem en un Boeing 767, a les 12:10 del migdia amb el vol 743 de US Airways (espero que no surti a les notícies). Després de mesos de planning, en què la majoria de feina ha caigut en mans del meu padrinet i company de viatge Òscar, no podria tenir-ne més ganes.

Espero que més de deu mil quilòmetres a través de muntanyes, planes, boscos, deserts, rius i llacs serveixin per fer-me una idea aproximada de què hi ha als Estats Units (encara que quedin molts més llocs per visitar) i també per conèixer-me una mica més a mi mateix, assolir fites i límits personals. Ara mateix no podria estar més d'acord amb el que cantava Lluís Llach:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.


4 comentaris:

Nona ha dit...

Ep!!
molt bona la idea de fer un blog sobre aquest "viatget", acabo de fer-hi una ullada i com que he vist que encara no hi havia cap comentari, he pensat: "doncs vaig a estrenar-lo jo!!" :)

Només passava per desitjar-vos un molt bon viatge. Espero que tot us surti tal i com ho heu estat preparant (que déu ni do quina feinada!)o millor! Que no se us quedi res per veure i que de veritat pogueu arribar a complir aquests reptes i fites personals que us heu marcat..
Ah! i que torneu, eh?? no sigui que us agradi massa tot el que vegueu per alli i decidiu quedar-vos!!

Cuideu-vos molt durant el camí.. ja sabeu que des d'aqui, des de casa vostra, anirem seguint al detall tots i cada un dels passos que aneu fent pel "gegant" USA.

Gaudiu-ne tot el que pugueu i més!!
Molts petons i fins aviat.

Nona.

Nurie ha dit...

Què fort em sembla, a finals d'octubre faré EL MATEIX viatge jajajajajajajaja El teu blog serà un gran referent per fer els preparatius.

Què gran ets :P

Núria Meléndez

núria ha dit...

Hola,nois!!!
Quina enveja!!!M'ha agradat molt llegir la preparació del viatge. Ja tinc ganes que aneu posant fotos i comentaris. Us aniré seguint.Bon viatge.Petonets,Òscar!!!

padrí ha dit...

Hola com us va (aventureros)espero tots els dies llexi les vostres notiçies am molta ilusio.Marc,feliçitats de la manera que redactes les teues croniques,perque aisi es com les llexixo jo,me imagino i me recorde a alguns escritors americans,con ZANE GREY,JACK LONDON,I ALTRES continua aixi que jo els encuadernare.res mes per avui mols petons para tots dos