A l'Oest del Río Grande: Gallup, New Mexico - Flagstaff, Arizona

Com senta de bé dormir en un motel després d'acampar dues nits seguides. Un llit com déu mana, una rentadora per fer la primera bugada, i un esmorzar calent a base de cereals i gofres han començat el dia de la millor manera possible.

Després d'abandonar la nostra habitació hem anat a donar un tomb per Gallup, on la principal atracció de la Ruta 66 és el Motel El Rancho, on nombroses estrelles del món del cinema (entre ells l'ex-president Ronald Reagan) van allotjar-se en els seus temps de glòria. Després d'això i una volteta pel carrer que porta el nom de la Ruta ens hem dirigit cap a Arizona, on hem tornat a guanyar una hora al rellotge perquè durant l'estiu i la tardor aquest estat es regeix per la zona horària del pacífic. Una parada de rigor en una àrea de descans amb centre d'informació ens han servit per documentar-nos una mica més i volcar-nos plenament de nou a la carretera.

Poc després de sortir de Gallup hem comprovat que l'estat de la Ruta 66 original està bastant deteriorat, amb la qual cosa hem anat entrant i sortint de la Interstate per atansar-nos a les atraccions que ens cridaven més l'atenció. Hem deixat enrere els últims pobles de New Mexico (Defiance i Manuelito) i hem entrat a l'estat d'Arizona. Al costat mateix de la Interstate hem pogut veure bastantes formacions rocoses curioses que donaven a entendre que fa anys i panys per allà hi transcorria un riu, a més de nombrosos trading posts o botiguetes de manufactures índies, com Yellowhorse, Ortega o la de Fort Courage, ubicada en el que semblaven els vestigis d'una fortificació.

Lupton, Houck, Querino, Sanders, Navajo i Pinta són els pobles pels que passava la vella Route 66, que actualment transcorre per camins reventats o per dins de propietats privades, així que hem hagut de seguir entrant i sortint de la Interstate 40 per atansar-nos a veure les ruïnes i les curiositats d'aquesta carretera. Menció especial per un lloc proper al Dead River, un riu mig assecat que creua la I-40 i que ofereix una estampa digna de menció: cases abandonades, cotxes oxidats també deixats de la mà de Déu, corbs, voltors, algun antílop i molta pols.

Arribats a aquest punt hem fet el recorregut pel primer parc nacional que creua el nostre camí, el Petrified Forest. Hem començat l'itinerari per la secció nord d'aquest parc atravessat per la Interstate, anomenada Painted Desert (o desert pintat), una vasta extensió de terra coneguda com badlands en anglès, (mal pais en castellà) que permet recrear la vista observant els capricis del lent treball de la erosió en la terra arenosa d'aquests paratges, a més de fòssils i algun esquelet de dinosaure. Cap al sud queda la part que dóna nom al parc, el Petrified Forest (bosc petrificat), amb una ciutat indígena i pintures a la roca de fa mil anys i un estrany fenòmen geològic, nombrosos troncs d'arbres (amb tot l'aspecte de ser-ho) fossilitzats i convertits en pedra pura, amb uns colors i unes formes bastant maques.

Sortint del parc pel sud hem trobat un petit ramat d'antílops, i després de retratar-los i filmar-los a plaer hem seguit per la I-40 cap a Holbrook, on hem dinat i hem vist un altre dels punts mítics de la Ruta, el Wigwam Motel; un hotel de carretera que té com a principal curiositat el fet que les habitacions tinguin forma de tipi, les tendes típiques dels indis americans; i amb un aparcament ple de cotxes dels anys cinquanta bastant ben conservats. Segur que en altres anys lluïa millor aspecte, però s'ha de remarcar que actualment segueix allotjant-hi viatgers.

La carretera no havia recuperat la condició de transitable encara, i ens hem vist obligats a seguir entrant i sortint de la Interstate per poder veure algunes de les poques coses que encara queden per veure d'aquesta Ruta desapareguda. Geronimo, Joseph City, el Jackrabbit trading post o Winslow són algun dels llocs on ens hem aturat, amb menció especial per l'últim.

Resulta que aquest poble és nombrat en una cançó dels Eagles titulada Taking it easy, que en una de les seves estrofes conté aquesta frase: "Standing on a corner in Winslow, Arizona" (estic en una cantonada de Winslow, Arizona). Doncs bé, després de voltar una mica pel poble per tal de trobar l'estàtua he vist que a la mateixa cantonada, al carrer transversal respecte el que baixàvem hi havia un lloc ideal per deixar el cotxe i baixar a fer les fotos de rigor. Doncs bé, jo m'he quedat al volant del cotxe esperant, i he pogut esperar com un parell de persones se'm miraven amb cara estranyada. He pensat "què passa, no heu vist mai un turista?", i quan ha tornat l'Òscar hem seguit pel mateix carrer on havia aparcat, amb la sorpresa majúscula quan he vist que venia un Jeep de cara.

Merda! Estàvem contra direcció, el conductor del Jeep també se'ns ha mirat com si veiés dos extraterrestres i mig rient. Jo entenia que pogués riure per la maniobra que havíem fet, però en realitat el cabró reia perquè darrere portava un cotxe de policia. Garratibats, hem pogut comprovar com l'oficial posava les llums, parava, baixava del cotxe i s'adreçava cap a nosaltres; però hem respirat tranquils quan hem vist que tot i estar seriós anava de bones. Ens ha dit que la Ruta 66 no es podia transitar fins a Flagstaff i que havíem d'agafar la Interstate de nou, ha parat el trànsit perquè giréssim cua i aquí ja l'hem perdut de vista. Ha estat només un ensurt però la flaire d'excrement fresc flotava en l'ambient...

I així hem arribat fins el punt on ens trobem, Flagstaff, Arizona. Hem intentat buscar un motel però avui és dissabte i la cosa està xunga, ens han demanat des de 80 fins a 110 dòlars (impostos a part) per poder dormir en una habitació, així que hem posat rumb al càmping, hem plantat la tenda, hem comprat una mica de carn i unes cerveses i ens disposem a passar una nit més sota els estels. Demà ja estarem a Califòrnia, i les senyals que indiquen el final de la ruta cap a Los Angeles seran més nombroses.

Aprofito aquest missatge per encetar la tanda d'aniversaris que ve en aquests deu dies, felicitant el meu estimat pare que avui compleix ni més ni menys que de 42 anys. Felicitats, petons i bona nit!