This is the end...

...my only friend, the end...

Avui ha estat l'últim dia del viatge, i d'una forma més relaxada hem acabat de veure el que teníem per veure de San Francisco.

Per començar hem anat cap a Berkeley, però arribar-hi ens ha costat una mica. Està a l'altre costat de la badia, però més enllà de la distància hem trobat un impediment amb nom de personatge de dibuixos animats, el Bart. Sigles de Bay Area Rapid Transit, és com una espècie de Rodalies subterrani que recorre les principals ciutats de l'àrea de la badia. Per comprar els tickets ja hem tingut problemes, perquè s'han de comprar en una màquina i no ens agafava la targeta. Després resulta que hem hagut de carregar més diners del compte a la targeta perquè la màquina donava un límit de canvi, però superant aquestes adversitats finalment ens hem plantat a Berkeley.

En aquesta població es troba el campus central de la University of California, un recinte impressionant i que de nou m'ha despertat l'enveja sana en comparar-lo amb els campus que tenim a casa nostra. Entre zones boscoses emergeixen edificis impressionants, en gran part d'estil neoclàssic però també amb algun de contemporani. Crida l'atenció una torre impressionant, que segons hem pogut llegir emula el campanile de la plaça de Sant Marc de Venècia, i altres construccions com un teatre grec erigit sota el patrocini del magnat de la premsa William Randolph Hearst.

Després de rutllar per aquesta zona i tornar cap a San Francisco, hem decidit anar a pujar al que es coneix com Twin Peaks. Dos turons bastant semblants (que no tenen res a veure amb la sèrie de televisió) d'uns 300 metres d'alçada des dels quals es poden apreciar les millors vistes de San Francisco i la badia que hem vist en tota l'estada a la ciutat. Per arribar-hi també hem patit algunes complicacions, però finalment hi hem pogut pujar, i podem afirmar que val la pena atansar-s'hi perquè no n'havíem llegit res enlloc i constitueix una grata sorpresa.

Per acabar el dia hem decidit tornar al Fisherman's Wharf, per sopar en un dels seus múltiples restaurants. Ens havia cridat l'atenció una sopa de cranc que es serveix en una espècie de pa de pagès buidat de la molla, així que no volíem marxar sense haver-la tastat. El resultat és que no mata, és prou bona però res de l'altre món més enllà de la curiositat de menjar una sopa de cranc (més aviat una crema de verdures amb algun gust llunyà de cranc) dins d'un pa per comptes d'un bol o un plat fondo.

I res més, hem tornat a l'alberg, hem desfet i tornat a fer les maletes per poder-hi embutir tot el que hem arreplegat i dormirem el que podrem fins a dos quarts de quatre, quan començarà el ball que ens ha de dur de tornada a casa. Més o menys anirà així:

• A les quatre ens ve a buscar una llançadora (una furgoneta que anomenen shuttle bus) que en principi ens ha de deixar a l'aeroport a dos quarts de cinc.
• A les 6:20 ens enlairarem cap a Philadelphia, on en principi hauríem d'arribar al cap de quatre hores. Amb el canvi horari hi arribarem que seran les dues del migdia.
• A les sis de la tarda agafem l'avió cap a Barcelona, que durarà unes nou hores i ens deixarà a l'aeroport del Prat a les vuit del matí del dimecres quinze, hora local aproximada.

I això és tot, ha estat un plaer contar-vos tot el que ens ha anat ocorrent a mesura que trotàvem per aquestes terres. Espero que quan arribem pugui fer un últim post de comiat amb alguna foto més!