Sequoia, la Highway 1 i el principi del final

Després de despertar-nos a Visalia hem anat cap al parc nacional de Sequoia i Kings Canyon. De fet, són dos parcs nacionals, però estan un a tocar de l'altre, així que els del servei de parcs nacionals s'han estirat una mica i inclouen els dos en la mateixa entrada. Havíem fet nit a Visalia creient que érem a prop, i de fet hi érem a prop; però la carretera que puja fins al parc és un infern de corbes que ens ha portat una bona estona d'ascensió amb el cotxe. Si ahir no en vam tenir prou amb la 155 de Lake Isabella a Delano (que vaig haver de patir al volant) avui n'hem tingut una bona racció més.

La diferència és que avui hi havia cosa per veure, i el primer que hem fet en baixar del cotxe ha estat pujar a la Moro Rock (no confondre amb Senglar Rock o Viña Rock). Un abrupte camí escarpat al granit amb nombrosos graons ens ha portat fins a una increïble vista de la vall que envolta el parc, i hem pogut veure les sequoies des d'un punt de vista poc habitual, és a dir, des de dalt. Mencionar que quan marxàvem de la Moro Rock cap a la següent atracció (i quan hi anàvem) hem vist un parell d'óssos bruns pasturant apaciblement pel bosc, menjant glans, insectes, fustes o el que sigui que arrepleguin i mengin aquests bitxos. Els hem vist de bastant a prop, i la veritat és que són uns animals preciosos. Si no fos per la seva vessant més salvatge...

Tot seguit hem anat cap al General Sherman, l'arbre més gros del món segons diuen aquests americans. De camí hem hagut de passar per un túnel tallat al tronc d'una sequoia caiguda al mig de la carretera, bastant curiós de veure i experimentar. Pel que fa al general en si, impressiona pel seu diàmetre, però segur que a Lleida podríem trobar pins més alts. La dada curiosa l'ha posada un cartell davant d'en Sherman: quan una persona de 1'80 metres d'alçada el contempla experimenta el mateix que quan un ratolí mira una persona de 1'80 metres d'alçada.

A continuació hem procedit cap a una altra àrea del parc on hi havien més sequoies, més carretera amb més corbes i més turistes, amb les passejadetes ja se'ns havia fet la una del migdia però no anàvem amb presses. Hem parat en un lloc anomenat Panoramic Point, des d'on es podia observar gran part d'un immens bosc de sequoies així com de les muntanyes que conformen el Kings Canyon.

La resta de coses per veure no atreien gaire la nostra atenció, de manera que hem procedit al descens de la carretera del parc, que ens ha portat al voltant d'una hora i mitja més de corbes i descens vertiginós. Hem parat a mastegar alguna cosa ja a la carretera camí de Visalia, i després de canviar-nos els seients hem posat rumb al lloc on pernoctem avui, Morro Bay, amb una altra sessió de carretera sinuosa inclosa. Just al costat de l'Oceà Pacific, demà anirem fins gairebé el mateix San Francisco per la Highway 1, carretera que recorrerem apurant per atansar-nos al màxim a aquesta ciutat.

Demà passat hem de tornar el cotxe a la companyia de lloguer a les nou i mitja, de manera que ja tindrem tot el dia per campar per San Fran i gaudir d'aquesta metròpoli per posar punt i final al nostre viatge. No hi ha moltes ganes d'acabar però sí que n'hi ha de tornar, així que haurem de batallar amb aquests sentiments contradictoris aquests quatre dies, fins que tornem a pujar a l'avió camí de Barcelona.

Ah! Adjunto una altra racció de fotos, una mica endarrerides però bé, aquí les teniu. Demà intentaré posar-ne de més recents. Bona nit!


Mostra un mapa més gran